VI Jornada La Meva Vida: El repte del doble Acompanyament davant l’Assetjament Sexual

La VI Jornada La Meva Vida ha reunit més de 40 professionals per abordar un dels reptes més complexos de l’acció social: l’acompanyament en situacions d’assetjament sexual en i per persones amb disCapacitat intel·lectual i trastorn de salut mental.

Sota el concepte de doble acompanyament, la jornada ha posat el focus en la necessitat d’intervenir tant amb les persones que han patit l’assetjament com amb aquelles que l’han exercida. Un equilibri exigent, que requereix professionalitat, rigor i una mirada ètica.

Més enllà dels continguts, la jornada es consolida com un espai imprescindible per repensar pràctiques i avançar cap a models d’atenció justos, integrals, centrats en la persona i orientats a fomentar la seva autonomia.

“Entendre el context no vol dir justificar la violència.”

Fernández va subratllar que les conductes violentes sovint tenen arrels en processos de socialització limitats, models familiars o manca d’eines. Però aquesta comprensió no pot derivar en permissivitat. Al contrari, obliga a intervenir millor. Amb més criteri.

“Moltes persones no veuen el dany, perquè només miren la seva intenció.”

Aquest desajust entre intencionalitat i impacte dificulta la presa de consciència i perpetua conductes, sovint reforçades per mecanismes de minimització o desplaçament de responsabilitat.

Davant d’això, la resposta professional ha de ser clara: “Escoltem, però no validem la violència.”

L’acompanyament implica escolta activa. Posar paraules als fets, sense ambigüitats, i ajudar la persona a connectar amb les conseqüències reals de les seves accions.

“No el deixem sol, però tampoc l’excusem.”

Acompanyar no és sobreprotegir. I, sobretot, no és infantilitzar. Les persones tenen responsabilitat sobre els seus actes, independentment del diagnòstic. No assumir-ho és perpetuar la violència i deixar la víctima en una situació d’indefensió.

“El que podem canviar és el comportament, no l’etiqueta.”

Treballar sobre conductes concretes permet obrir processos reals de canvi, sempre que s’ofereixin alternatives funcionals i es construeixin nous models de relació.

Ponències Professionals: Intervenció Irene Torres

“Les respostes simples no són suficients.”

Amb aquesta idea de partida, va posar en evidència la complexitat d’aquests processos, on cada decisió professional té impacte directe en la protecció, la confiança i la recuperació de la persona.

“Què fem amb la verbalització?”

No es tracta només d’escoltar, sinó de saber com fer-ho. Irene va destacar la importància de la discreció, l’escolta activa i la gestió emocional del moment, evitant reaccions que puguin bloquejar el relat o fer que la persona es retracti.

La verbalització implica una expectativa de resposta. Per això, cal informar, acompanyar i definir els següents passos amb la persona, evitant decisions que, tot i ser protectores, puguin ser viscudes com a càstig o pèrdua de control.

“Cal intervenir en la conducta, però també en el context.”

Això implica actuar amb totes les parts implicades i revisar les dinàmiques que sostenen la situació, des d’una mirada global i coordinada.

Les dades compartides reforcen la magnitud del repte: només una petita part de les situacions es verbalitzen, moltes víctimes no denuncien i, en la majoria dels casos, l’agressor forma part de l’entorn proper. Un escenari que obliga a generar mecanismes de protecció més enllà de la via judicial.

“Si la persona continua en risc, hem d’actuar.”

L’avaluació del risc esdevé el criteri central per decidir mesures de protecció i possibles accions legals, sempre tenint en compte que qui haurà d’afrontar el procés judicial és la pròpia víctima.

“El procés pot ser més dolorós que el fet viscut.”

La repetició del relat, la manca d’adaptacions o la incomprensió del sistema poden generar un impacte profund. Per això, va insistir en la necessitat de protegir la intimitat, evitar la sobreexposició i garantir que la informació es gestioni amb criteri.

“Cal protegir la víctima, però també respectar la presumpció d’innocència.”

Una tensió inevitable que requereix processos rigorosos, coordinats i èticament sostinguts.

“La recuperació del trauma només pot tenir lloc dins de les relacions.”

Acompanyar no és només intervenir en el moment de crisi, sinó generar entorns segurs, sostenir vincles i donar resposta a les conseqüències emocionals i vitals que la situació genera.

Expertesa i Experiències Pràctiques Viver de Bell-lloc: Alba Domínguez i Lucas G. de Aledo (Responsables de la Comissió)

En aquest espai, l’expertesa compartida per Alba Domínguez i Lucas G. de Aledo, professionals de la Fundació Viver de Bell-lloc i Responsables de la Comissió de Prevenció d’Assetjament Sexual, va permetre aterrar la mirada teòrica en la pràctica quotidiana de la prevenció, detecció i actuació davant situacions d’Assetjament Sexual. A partir de tres casos reals desdibuixats es van posar sobre la taula tractant dilemes, dificultats, decisions i aprenentatges clau per a la intervenció.

La sisena jornada ha estat, sens dubte, un punt d’inflexió. Un espai necessari, valent i profundament humà que ha posat al centre una realitat massa sovint invisibilitzada: l’assetjament i l’abús sexual envers les persones amb disCapacitat i com treballar ambdues persones dins dels serveis.

Des del primer moment, es va generar una atmosfera de confiança i escolta que va permetre abordar temes que habitualment queden silenciats.

La jornada va oferir un espai segur on professionals de diferents àmbits van poder expressar dubtes, inquietuds i limitacions sense por al judici. Això va afavorir un aprenentatge col·lectiu real, posant en comú eines i estratègies que encara no són prou conegudes ni aplicades en molts contextos.

El paper de Viver va estar clau en aquest procés. Amb una mirada compromesa i transformadora, va impulsar un espai de reflexió i participació.

Marxem d’aquesta jornada amb reptes clars. Reptes per als professionals, que hem d’assumir la responsabilitat de formar-nos, revisar pràctiques i incorporar noves eines. I reptes també per a l’administració, que ha de garantir recursos, protocols i polítiques efectives que protegeixin i empoderin les persones amb disCapacitat.

Per cura i responsabilitat, no es detallen aquí aquests casos, amb l’objectiu de preservar la protecció d’una informació sensible que podria ser susceptible d’utilització, tot i que durant la jornada es van presentar de manera desdibuixada per evitar qualsevol possible identificació.

Taula Rodona participativa: Testimonis de tancament de la Jornada La Meva Vida

El procediment per via legal no té sentit si la víctima no vol. Sovint, el consentiment, estan marcats de manera individual. La clau: entenem que és el consentiment? Irene Torres, intervenció en cas pràctic.

“En paral·lel és extremadament important continuar treballant la prevenció, la detecció i l’actuació.”

“En relació amb la reincidència, moure una persona sense un projecte educatiu no aborda la conducta, només canvia l’entorn. Aquest tipus de decisions poden generar un efecte contrari al desitjat: els canvis de lloc de treball incrementen el nombre potencial de víctimes si no hi ha un treball i actuación real”. Jordi Fernández, intervenció en un cas pràctic.

“És clau la formació de les persones d’atenció directa, treballar des de la quotidianitat”, participant a la Jornada.

“Ha estat una jornada superinteressant. És un encert haver vingut avui aquí. És un repte com a societat: quina societat som i quina societat volem construir”, participant a la Jornada.

“És important per tant la dimensió educativa i pedagògica”, participant a la Jornada.

“Hem de vetllar pels processos, hem de garantir la igualtat, i la responsabilitat és compartida”, participant a la Jornada.

Aprofitem aquest article de tancament per agrair la col·laboració de l’Ajuntament de Cardedeu i de la Biblioteca Marc Vilalba.

També volem expressar el nostre agraïment a la Fundació MAP i a UAVDI Catalunya per compartir els seus coneixements i contribuir a enriquir la jornada.