Les activitats de lleure s’han vist aturades en diverses ocasions des de l’arribada de la pandèmia, considerades com a activitat no essencial. Tanmateix, en el dia a dia, veiem la importància del lleure en les persones amb disCapacitat i/o trastorn de la salut mental. Parlem amb la responsable d’aquest servei, Imma Carbonell:
Com han funcionat les activitats de lleure per a persones amb disCapacitat des de l’arribada de la pandèmia?
Amb l’arribada de la pandèmia el lleure es va aturar. Van començar a sorgir idees online, però no és accessible a tothom, el que també ens ha accelerat la necessitat de treballar les habilitats digitals amb les persones. Es van fer tallers d’anglès, propostes de manualitats, cinefòrums… i a partir del mes de juny, vam decidir fer també una desescalada del lleure fent activitats amb grups reduïts i a l’exterior. Però des de l’octubre que tornem a estar aturats.
Sense una data concreta.
Sembla que tornarem a ser els darrers en reactivar-nos, perquè per alguns no és una necessitat, no li han posat l’etiqueta d’essencial, malgrat jo opino el contrari.
Per què consideres el lleure com activitat essencial?
Tots necessitem distraccions, és de lògica. Els educadors de la llar estan fent una gran feina per generar entreteniment però fer activitats fora dels seus espais habituals d’atenció és important i tenim persones que no són prou autònomes i no tenen recursos per buscar alternatives pel seu compte, i per tant, no oferir una opció de lleure organitzat implica en molts casos que es quedin a casa o la residència, sense estímuls que distreguin la ment. Això genera neguits i desemboca en ocasions en conflictes de convivència.
Trencar durant unes hores amb la monotonia i relacionar-se amb altra gent és molt important. Amb el primer confinament vam veure molt clara la importància de relacionar-nos i distreure’ns; nosaltres mateixos ens vam veure afectats per aquestes mancances.
Què necessiten i què esteu fent ara?
Necessiten activitats variades, a l’exterior millor, i relacionar-se amb gent diversa. Relacionar-se a través d’una pantalla no és beneficiós en molts casos.
Ara com a mínim estem fent activitats amb les persones convivents, però quedes persones penjades. Hi ha gent que s’ha quedat sense aquest suport important. Fem activitats de manualitats a la Llar residència però els que no són convivents només poden recollir el material i fer-ho a casa seva.
Quines mesures podrien desencallar aquesta situació?
Entenc la prudència però es podria fer lleure respectant les mesures, és possible. Demanem funcionar com fèiem a l’estiu, amb grups reduïts i a l’aire lliure.
Estem aprofitant per reinventar-nos, i també hem vist oportunitats de millora fent grups més reduïts i potenciant el lleure autònom.
Hem d’anar buscant maneres de que es descompensin el menys possible en la situació que estem vivint. Hem de lluitar molt per la salut mental de tothom, i més encara en els col·lectius més vulnerables.
