En Javier Fores és educador al Servei d’Acompanyament a la Vida Independent (SAVI) a la nostra entitat i en aquesta entrevista ens explica la seva trajectòria i experiència en aquest servei, què és el que més li agrada i les dificultats amb que es pot trobar a la feina.
- Quan i com vas començar a treballar al Viver i al SAVI? Vaig començar a fer les pràctiques a la Llar Residència del Viver l’any 2016, ja que estava cursant el Cicle Formatiu de Grau Superior d’Integració Social a l’Institut Pla Marcell. Vaig començar a treballar el 2017, ja que durant la meva etapa a la Llar la treballadora social que gestiona el Servei d’Habitatge em va proposar fer el SAVI. Vaig començar la meva feina acompanyat d’una educadora amb experiència i justament ho vaig fer donant suport a dues persones que s’havien independitzat feia poc. Actualment faig el suport a 5 persones.
- Què representa el Viver per a tu, com definiries l’entitat? Per a mi el Viver és una oportunitat per tot el que ajuda a les persones amb que treballo i també per a mi. Aprens cada dia d’aquest àmbit i també és molt important el fet de que donem servei a moltes persones de la comarca.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina i què és el que trobes més complicat? El que més m’agrada és la interacció humana i ajudar a les persones, donem eines perquè ells puguin ser autònoms. El que trobo més complicat és veure en primera persona les dificultats que tenen les persones que atenem a la vida quotidiana.
- Què has après de les persones amb qui has treballat i/o treballes? Gràcies a ells soc més pacient, organitzat i també sé improvisar més.
- Què ensenyeu a les persones amb qui treballeu i amb quina finalitat? A saber viure de manera autònoma; que sàpiguen organitzar-se sense mi, a cuinar; a tenir cura personal d’higiene; a ser responsables amb la seva feina, per exemple: si van a dormir tard han de saber que el dia següent s’han de llevar; a tenir una bona conducta en general; a saber fer tot tipus de gestions.
- Com descriuries el teu dia a dia a la feina? És imprevisible, em puc trobar de tot, que s’ha espatllat un aparell electrònic, que ha arribat una carta important, que han trucat i han acceptat fer una assegurança, problemes de convivència, etc. La meva feina és ensenyar-los com resoldre les diferents problemàtiques amb les que es poden trobar.
- Podries explicar alguna anècdota divertida o alguna situació emotiva que recordis? Una anècdota molt divertida que recordo és que va haver una època que una de les persones que reben el suport quan trobava tot tipus d’animals al carrer s´els enduia a casa per quedar-se’ls i ara he aconseguit que sàpiga que ell no es pot cuidar de tants i tampoc de segons quina espècie, per tant, el que fa es portar-los al veterinari perquè ell s’encarregui.
Hi ha dues situacions emotives que recordo:
La primera, fa un any va morir un company i al estar tan units, estaven desfets. Nosaltres vam “normalitzar” el que és la mort, els vam explicar que és una fase més de la vida i que aquesta segueix, ens hem d’aixecar cada dia i valorar el que tenim.
La segona, és que per Nadal van comprar un barret de Pare Noel per a cada una de les persones que viuen a un pis en que faig el suport i també em van comprar un per a mi per a fer-nos una fotografia tots junts i tenir-la de record. Als educadors ens acaben considerant un més, som com una petita família.
