Envelliment i disCapacitat
El temps no s’atura, nosaltres tampoc.
Envellir és inevitable. Però la manera com vivim aquesta etapa, com ens hi preparem i com la societat ens acompanya, marca la diferència.
Per a moltes persones amb disCapacitat, l’envelliment és un camí ple de preguntes: qui m’acompanyarà?
Com serà la meva jubilació? Em sentiré sol/a? Podré decidir sobre el meu futur?
Aquests han estat els grans temes de debat de la V Jornada “La Meva Vida” del passat 28 de febrer, un espai de trobada per compartir experiències, reflexionar i, sobretot, buscar respostes. Perquè quan el temps avança, nosaltres també ho hem de fer.
Per posar-hi forma a tot el conjunt de reptes, la Jornada s’ha dividit en dues parts.
Una primera part divulgativa i testimonial del que representa passar per aquest procés en el cas de les persones amb disCapacitat. Per en Pedro, persona atesa al Servei d’Acompanyament a la Jubilació (PAJ) “Va ser una jornada molt divertida i entretinguda. Per què em va servir? Per adonar-me que hi ha moltes més persones en la nostra situació. Em vaig sentir molt a gust i escoltat, vaig poder expressar tots els beneficis que m’està aportant el PAJ”.
I una segona part on ens hem proposat treballar en la recerca de nous enfocaments, solucions, debats i descobertes al voltant de 4 temes.
Les conclusions a les quals arribem són:
1. Fer del dol una experiència humana i compartida
Parlar de la mort no és fàcil. Però és necessari.
Per a moltes persones amb disCapacitat, perdre un ésser estimat significa enfrontar-se a una realitat desconeguda, a una absència que ho canvia tot. I sovint, a una societat que no està preparada per acompanyar aquest procés.
El grup “Quan marxen els meus” va posar sobre la taula una gran veritat: no podem evitar el dol, però sí transformar-lo.
No ha de ser només pèrdua, també pot ser aprenentatge. Pot ser un camí per reivindicar la saviesa de l’experiència, per donar valor al present, per gestionar les emocions amb maduresa.
Però per aconseguir-ho cal:
✔ Normalitzar la conversa sobre la mort. Evitar el tabú no l’elimina.
✔ Crear espais segurs per compartir el dolor i no viure’l en soledat.
✔ Introduir l’educació emocional des de la infància. Aprendre a gestionar el dol com qualsevol altra etapa de la vida.
✔ Donar eines per preparar-se emocionalment. Perquè quan arribi el moment, la por no ho envaeixi tot.
2. La burocràcia: un obstacle afegit a la jubilació
Arribar a l’edat de jubilació hauria de ser una transició tranquil·la, un tancament de cicle digne. Però per a les persones amb disCapacitat, sovint es converteix en una lluita contra la burocràcia.
El grup “Administració: posa’t les piles” ho va descriure molt clar: massa tràmits, poc acompanyament i una administració desconnectada de la realitat. La informació arriba tard, la coordinació entre institucions és mínima i els processos són llargs, lents i estressants.
Com podem millorar-ho?
✔ Agilitzar els tràmits, simplificar-los i digitalitzar-los.
✔ Formar millor el personal de l’administració perquè conegui les necessitats del col·lectiu.
✔ Acompanyar les persones en el procés de jubilació amb assessorament real i proper.
L’objectiu? Que ningú senti que s’ha d’enfrontar sol/a a una muntanya de papers.
3. Soledat: el gran enemic invisible
No hi ha res més trist que sentir-se invisible.
La soledat no desitjada és una realitat que afecta moltes persones grans, però quan hi afegim la disCapacitat, la situació es complica encara més.
El grup “La meva soledat i jo” va posar el focus en una qüestió clau: la societat no està pensada per prevenir la soledat, només per gestionar-la quan ja s’ha convertit en un problema.
Per què no actuem abans?
✔ Impulsar xarxes de suport comunitari. Que ningú es quedi fora.
✔ Fomentar vincles intergeneracionals. El coneixement de les persones grans és un tresor que no podem deixar perdre.
✔ Crear espais de trobada reals, humans, propers. Per compartir experiències, per acompanyar-se.
Perquè tothom hauria de poder decidir com vol envellir, i ningú hauria de fer-ho en soledat.
4. Dret a decidir: el gran repte pendent
Qui decideix com vivim els últims anys de la nostra vida? Massa sovint, no som nosaltres.
El grup “Vull decidir fins al final” va reivindicar el dret de cada persona a planificar el seu envelliment abans que sigui massa tard.
Quan una persona amb disCapacitat arriba a una edat avançada, és fonamental que pugui escollir com vol viure aquesta etapa, amb quins suports i en quin entorn.
I per això cal:
✔ Eines accessibles per anticipar com volem envellir.
✔ Respectar sempre la voluntat de la persona. No decidir per ella.
✔ Una xarxa de suport forta i propera perquè ningú senti que no té opcions.
Perquè tenir autonomia no és només poder escollir què fer avui, sinó poder decidir sobre tot el trajecte.
Un repte col·lectiu, una oportunitat per avançar
Les conclusions de la V Jornada “La Meva Vida” ens deixen clar un missatge: el repte de l’envelliment no és individual, és col·lectiu.
Hem d’obrir el debat, trencar tabús, canviar processos i crear nous models d’acompanyament. Hem de reivindicar que l’envelliment pot ser una etapa plena de drets, oportunitats i dignitat.
I sobretot, hem de recordar que ningú hauria de viure aquest camí en soledat.
El moment de fer-ho possible és ara. T’agradaria formar part d’un grup específic en xarxa destinat a la recerca de solucions i idees que impactin de manera comunitària? Estem engegant aquesta iniciativa, si tu o la teva entitat esteu interessades, contacteu al mail meri.oliva@vivelloc.cat.
Gràcies a totes per participar-hi.
Quan vam començar a treballar en el projecte d’acompanyament a la jubilació no ens podíem arribar a imaginar tot el que aconseguiríem i el que ens queda per aconseguir.
Aquesta Jornada ens ha permès compartir amb altres professionals èxits, inquietuds i dificultats. Ha estat una trobada molt enriquidora. I el fet d’incloure a les persones ateses del PAJ ha permès de tenir la visió dels testimonis en primera persona i escoltar la seva veu-. Fer una activitat realment inclusiva sobre l’envelliment i la jubilació de les persones amb DI i/o trastorn de salut mental.
Aquesta jornada ens dona l’oportunitat de teixir i enfortir xarxes per tal de buscar solucions a un repte comú.
Un article de:
Vanessa Rodríguez, Meri Oliva i Carolina Laplaza
Equip Programa d’Acompanyament a la Jubilació (PAJ) de Viver de Bell-lloc
