L’Alba fa més de 7 anys que treballa al Viver de Bell-lloc i sempre ha exercit com a educadora del Servei d’Habitatge, actualment a la Llar Residència i al Servei de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar (SSAPLL). En aquesta entrevista ens explica com és la seva feina i la relació que té amb les persones amb qui treballa.
- Quan vas començar a treballar al Viver i a la Llar Residència? Vaig començar a treballar tant al Viver com a la Llar Residència l’any 2012.
- Què representa el Viver per a tu, com definiries l’entitat? El Viver em dona vida, a part de créixer personalment i laboralment, el fet de treballar amb persones enriqueix a un nivell superior i genera una major implicació en la missió de l’entitat. Definiria l’entitat com un lloc on acullen molt bé a les persones, ajuden molt al desenvolupament personal i s’adapten a les situacions personals dels treballadors amb i sense discapacitat.
- Què és el que més t’agrada de la teva feina i què és el que trobes més complicat? El que més m’agrada és veure l’evolució de les persones amb qui treballo, és a dir, el canvi que fan a l’àmbit personal. El més difícil és que treballar amb persones provoca frustració quan proves mètodes que penses que funcionaran i després no ho fan, això és degut a que cadascú som diferents i no sempre estem en el mateix moment.
- Què has après de les persones que viuen o han viscut a la llar? He aprés moltes coses, algunes d’elles són: superar situacions de la vida personal, que tothom és capaç de superar qualsevol situació per moltes dificultats que tingui, això et fa veure la capacitat que tenen per a superar esdeveniments vitals i millorar en el seu dia a dia.
- Què ensenyeu a les persones amb qui treballeu i amb quina finalitat? Orientem, donem suport i ajudem a la gestió de les tasques quotidianes, gestió econòmica, hàbits i habilitats personals, maneig de situacions positives i negatives de la vida. La finalitat és que assoleixin la màxima autonomia i apoderar-los perquè tinguin el seu propi projecte de vida independent.
- Com descriuries el teu dia a dia a la feina? La veritat és que cap dia és igual, va en funció de les necessitats de les persones amb qui treballo. Puc fer des dels comptes de despeses que tenen, supervisió de tasques, higiene, solució de conflictes, etc. En definitiva, els hi dono suport en les necessitats que tenen.
- Podries explicar alguna anècdota bonica que recordis? La més bonica i emocionant va ser el sopar d’acomiadament de l’Elena, una companya de feina que es va jubilar, on també van venir persones que havien viscut a la Llar Residència i ja s’havien independitzat. Tothom va explicar que havia significat ella a la vida de la llar.
