Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Metal coneixem en primera persona a una treballadora del Centre Especial de Treball de Viver de Bell-lloc que conviu amb un trastorn de la salut mental des de fa diversos anys.
Ella és la Montse Verdaguer, de 60 anys i representa un exemple de superació davant un trastorn de depressió major.
Montse, com i quan apareix el teu Trastorn de Depressió?
Jo crec que va haver-hi avisos puntuals previs, però el Trastorn com a tal el diagnostiquen quan tenia 20 anys: Trastorn de Depressió Major
Quant de temps vas necessitar per reubicar-te personalment i com va afectar el diagnòstic?
Els inicis van ser molt durs. Va ser un període llarg d’incomprensió, era una altra època. Em va tocar viure-la i va ser difícil. Al llarg dels anys, he tingut etapes de tota mena. La malaltia et limita i et condiciona en el dia a dia.
Com aconsegueixes conviure amb aquest Trastorn el dia d’avui?
Amb la perspectiva dels anys puc veure que tenir rutines establertes, pautar horaris i tenir acompanyament i rutines saludables és clau per assolir l’estabilitat emocional. He alternat etapes amb medicació i etapes sense. Ara estic estable, prenc poca medicació però crec que serà per una llarga temporada i potser de per vida. Ho assumeixo i estic bé. He de dir que m’ha ajudat molt la medicina alternativa (Homeopatia, acupuntura i meditació).
El Trastorn t’ha permès desenvolupar una vida personal i professional amb normalitat?!
La il·lusió de la meva vida era tenir la meva família i ho vaig fer. Vaig tenir tres fills. Però va arribar un moment en què necessitava sortir i fer altres coses. Ho vaig provar, ho vaig intentar, però tenia moltíssimes dificultats per trobar feina en el mercat
ordinari des de sempre, fins que em van donar l’oportunitat aquí al Viver.
Com arribes a Viver de Bell-lloc?
La meva vida laboral va canviar als 46 anys. Vaig recórrer a Benestar Social per demanar una ajuda i me la van denegar directament perquè deien que era apta per tenir una feina. Al cap de poc temps em van posar en contacte amb Viver de Bell-lloc. No va ser un procés immediat ni fàcil. Vaig fer entrevistes amb diferents professionals, em van fer proves i tests i, un dia, em vaig atrevir i li vaig dir obertament a l’Èlia López, Responsable Àrea Social Viver de Bell-lloc, que necessitava la feina, que em donés una oportunitat, volia fer alguna cosa. Vaig començar amb un contracte de 6 mesos i va començar una nova etapa ara fa ja quasi 15 anys. Vaig treballar en jardineria a Cardedeu i recordo que tenien molta cura de mi, respectaven i respecten el meu ritme.
Quin és el teu missatge per les persones, joves la majoria, que tot just han rebut un diagnòstic similar al teu?
Que en l’àmbit d’atenció mèdica estan entre cotons en comparació als anys 80. Que ho valorin. Que el món de l’empresa ordinària és duríssim, exigent. Als grups de joves que veig en formació al Viver els hi diria que aprofitin l’ocasió, que és un camí llarg i que han d’estar preparats. Viver de Bell-lloc aquest any celebra 40è Aniversari.
Què és per tu Viver de Bell-lloc? Viver de Bell-lloc és Oportunitat. Les entitats com Viver fan possible que moltes persones amb dificultats aconseguim accedir a una feina estable, adaptada a les nostres aptituds i ens acompanyen en l’aprenentatge sempre amb cura de les nostres possibilitats. Tant de bo la vida m’ho hagués donat abans, és imprescindible que algú t’escolti i t’acompanyi.
Amb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, vols fer arribar algun missatge a la societat?
Malauradament, hem d’acceptar que cada vegada hi ha més persones que pateixen Trastorns de Salut Mental. Els hi diria que no s’ha de tenir por, s’ha de donar oportunitat. Sens dubte, el treball és la millor medecina i la necessitem.
Montse, moltes gràcies per la teva generositat volent compartir la teva història. Segur que llegir-te resulta inspirador a altres persones!
#TotesSomViver
#40AnysDeVive
