El Servei d’Acompanyament a la Vida Independent és una oportunitat perquè les persones amb diversitat funcional puguin viure de manera autònoma. Laura Dueñas és la responsable d’aquest servei a Fundació Lluïsa Oller (Viver de Bell-lloc).
Què és el SAVI?
Les sigles responen a ‘Servei d’Acompanyament a la Vida Independent’que és com nosaltres l’anomenen, tot i que el servei en sí es diu “Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar”. És un servei del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat. L’objectiu és contribuir al desenvolupament de les persones amb discapacitat física, sensorial, intel·lectual i/o trastorn de la salut mental. Es treballa perquè puguin viure en la comunitat de la manera més autònoma possible amb els suports que necessitin.
Així doncs, s’adapta molt a la persona, oi?
Sí, totalment. S’elabora un pla d’atenció individual i es fa conjuntament amb la persona a qui s’oferirà el servei i es va revisant. El departament t’especifica quines àrees s’han de treballar com a mínim. Són àrees com cura personal, habilitats socials, gestió dels propis recursos i ús d’aparells i tecnologia entre d’altres. Però dins d’aquestes, cada persona necessitarà més o menys suport. Per això és molt important que la persona participi de l’elaboració del pla.
Nosaltres hem de ser com la barana de l’escala, que tu pots pujar i baixar sense agafar-t’hi però si la necessites t’hi pots agafar. No hem de fer les coses però sí donar-li les eines perquè les pugui arribar a fer.
Aquest servei es fa a la pròpia llar de la persona.
Sí. Cal tenir competències molt àmplies per fer aquest servei ja que no és com treballar en espais de l’entitat, estàs a casa seva. Has de tenir molta consciència i respecte vers la intimitat i el què la persona vol i no vol.
Com s’arriba a aquest servei? És per a persones que treballen al CET?
No té perquè ser només per a persones que treballen al CET, de fet actualment tenim 24 persones ateses i 7 són persones que no treballen amb nosaltres. És un servei que es pot sol·licitar directament sempre que es compleixin els requisits que determina el Departament.
Fundació Lluïsa Oller (Viver de Bell-lloc) és la única entitat del Vallès Oriental acreditada per fer aquest servei a persones amb discapacitat física. També treballem amb persones amb discapacitat intel·lectual i trastorn de la salut mental.
I poden triar la persona que els farà el servei?
A la nostra entitat sí. Estem començant a demanar videocurrículums de les persones educadores de manera que la persona que rebrà el servei pugui participar del procés de selecció.
I si no existís aquest servei, quines opcions tenen les persones amb discapacitat i/o trastorn mental que volen viure de manera autònoma?
Les llars residència, viure amb la família, viure pel seu compte amb un servei d’atenció domiciliària… L’ideal és que les places de llar-residència fossin realment per persones que no poden viure de manera autònoma i fomentar que tota aquella persona que pugui visqui a la comunitat amb un suport. En el nostre cas, de les 24 persones ateses al SAVI, 10 han sortit de la Llar Residència Bell-lloc.
Quines són les dificultats perquè aquestes persones puguin aconseguir una vida autònoma?
Hi ha una problemàtica general, que no només afecta a aquest col·lectiu, i és el preu de l’habitatge. Tenim persones que volen fer el pas però fa mesos que esperem trobar un pis amb un lloguer que puguin pagar. Per altra banda, a nivell legislatiu i administratiu encara falta flexibilitat per adaptar aquest servei a la persona.
Quin marge de millora té aquest servei?
Fa poc que es va convertir en servei, abans estava classificat com a programa i era menys flexible, per exemple perquè només es podia sol·licitar un cop l’any quan sortia la convocatòria del programa. Gràcies a les entitats que dia a dia treballen per proposar i reclamar millores, i el suport del Departament s’ha anat avançant, però ens trobem amb persones que van demanar el servei abans d’estiu i encara no el gaudeixen. Això a vegades és desmotivador… També existeix un buit a partir dels 65 anys, quan deixen de rebre les ajudes pel col·lectiu de persones amb discapacitat i han de sol·licitar les del col·lectiu de gent gran..
Per altra banda, seria ideal poder tenir més flexibilitat pel que fa a les hores d’atenció i poder-les adaptar a cada moment de l’any. Hi ha persones que a temporades poden no necessitar tant suport i en canvi tenen una davallada i necessiten major atenció.
Ens hem de creure tots i totes molt més que aquest servei té un gran potencial per dotar-lo dels recursos que necessita.
Què és el que més t’agrada de treballar en aquest servei?
Veure que en el meu dia a dia afavorim i acompanyem a que les persones que volen, puguin viure en la comunitat. També l’equip amb qui treballo. Tenim un grans professionals a Viver de Bell-lloc i estic molt orgullosa de formar-ne part.
