L’Elisabeth va estudiar per ser tècnica de laboratori. Després d’algun temps al món laboral li van diagnosticar un trastorn de salut mental. Això la va obligar a fer una aturada i replantejar molts aspectes de la seva vida. Des de llavors ha hagut de fer diferents canvis per tornar a accedir al món laboral.
Havies estat treballant abans del diagnòstic de trastorn de salut mental.
Vaig finalitzar els estudis i vaig anar combinant diferents feines. Llavors vaig tenir un brot psicòtic i em van diagnosticar esquizofrènia paranoide. Jo en sí, no em veig com una persona que té esquizofrènia, però és l’etiqueta que m’han posat. Ara estic estable, amb medicació. Però des del 2019 estava a l’atur. Al 2020 vaig conèixer Viver de Bell-lloc i vaig entrar a formar part del programa Incorpora de Fundació La Caixa gestionat per Viver de Bell-lloc.
Un cop vas passar a tenir l’etiqueta de ‘trastorn de salut mental’, has tingut més dificultats per trobar feina?
En alguna entrevista de feina m’han descartat directament en dir que tenia una discapacitat.
Alguna vegada has optat per ocultar que tenies un trastorn de salut mental en una entrevista de feina?
Depèn, a vegades sí.
Per què vas decidir ocultar-ho?
Per poder adaptar-me al lloc de feina. Després ho vaig acabar dient, però no vaig continuar en aquell lloc de feina. En una altra feina no ho vaig arribar a dir.
Com va ser la reacció en dir-ho?
Em van preguntar si això afectava a les meves tasques, si les podia continuar fent.
Ara busques feina de manera diferent a molta gent, amb programes específics. Com et fa sentir això?
Al principi em costava pensar que era diferent a la resta, em condicionava. Però després ho vaig acceptar i bé, penso que l’empresa també té uns beneficis en contractar-me. Si això els motiva a contractar-me, bé, l’important és treballar.
Ara treballes?
Sí, treballo d’auxiliar d’administració que era una tasca que ja havia fet treballant el laboratoris. A la meva feina actual ja hi vaig entrar sabent que tenia un trastorn mental. Ja buscaven incorporar algú amb discapacitat.
T’hi sents bé a la feina?
De moment sí, tinc bona relació amb els companys i puc preguntar tots els dubtes que em van sorgint. Ara treballo a mitja jornada i això em permet tenir temps per no anar estressada.
Voldries tornar a estar en laboratoris?
Sí, m’agrada; però també és cert que hi ha molt d’estrès als laboratoris.
Sents que hi ha molt desconeixement sobre els trastorns de salut mental i en el teu cas concret, sobre l’esquizofrènia?
Sí, jo mateixa ho he conegut a través de la meva experiència. També és cert que t’associen directament algunes característiques i jo veig altres persones amb esquizofrènia i veig que cadascú és diferent i ens posen a tots la mateixa etiqueta.
En quins aspectes de la teva feina has notat que el trastorn de salut mental afecta?
Sóc més sensible a l’estrès. Si tinc moltes tasques em puc angoixar força. Però bàsicament això. No tinc al·lucinacions ni res d’això.
Sabent això, només cal que la feina que em demanin me la pugui organitzar i anar fent. També tinc dies que estic millor i dies que no sé per on començar, però això tothom.
Què t’agradaria dir a les empreses?
M’agradaria dir que les persones amb disCapacitat són totalment vàlides per fer la seva feina. Que sí que hi ha alguns factors a tenir en compte, com en el meu cas l’estrès perquè no hi hagi un desequilibri, però que tothom val i cal donar la oportunitat de demostrar-ho. Que tenir un desajust en un moment de la teva vida no implica que la resta de la teva vida ja no podràs fer res. Potser hi ha persones sense aquesta etiqueta que tenen qualitats pitjors però no s’etiqueten.
Què hauria de passar perquè puguis dir obertament que tens un trastorn de salut mental?
Tenir la certesa de que em sentiré compresa. La incomprensió és el que em fa més por.
