Quan arriba la tardor, pels professionals de la jardineria arriba un temps carregat de contradiccions. Per un costat arriba una de les èpoques més espectaculars de l’any ja que, coincidint amb dos factors com són la baixada de temperatures i la disminució de les hores d’insolació, la majoria del arbres de les nostres latituds de fulla caduca comencen la seva preparació per passar l’hivern. Tots aquest canvis provoquen una sèrie de reaccions químiques que, per resumir-ho ràpid, aturen la producció de la clorofil·la. Quan la clorofil·la perd protagonisme (associada al color verd) apareixen en les fulles altres pigments, fins aleshores amagats, que són els responsables dels colors característics de la tardor. Paral·lelament, aquest procés acaba amb la caiguda de les fulles.
Un cop l’arbre ha fet aquesta parada vegetativa i es posa a “dormir” és quan toca fer-li algunes esporgues per tal de seguir-lo adaptant a un entorn pel qual no estava pensat com ara voreres estretes, semàfors, etcètera.
Però què passa realment? Els professionals ens trobem amb la necessitat dels nostres clients d’iniciar les campanyes d’esporga durant el mes de novembre per evitar grans quantitats de fulles caigudes, un mes on els arbres encara estan en ple espectacle de colors i on encara no han “xuclat” tota l’energia de les seves fulles, on les branques encara treballen per acumular els nutrients de les fulles i, per tant, on els talls que li fem li provoquen una ferida oberta, possible entrada de fongs, malalties i, a la llarga, un punt d’ancoratge dèbil per les futures branques.
El paper dels gestor públics en aquest sentit no és gens fàcil, ja que la majoria de vegades es troben amb arbres que ja es van plantar en llocs inadequats, i que per tant quan han crescut han necessitat esporgues per poder encabir-los, i ciutadans acostumats a no veure ni una fulla al terra que exigeixen les podes dels arbres dels seus carrers.
Però cada vegada més, sembla que la tendència està canviant i s’opta per solucions de gestió d’arbrat sostenibles. Què significa una gestió sostenible de l’arbrat?
- Selecció d’espècies adaptades al clima; cercar espècies autòctones o de climes similars per poder assegurar la seva adaptació al medi.
- Creació de marcs de plantació adaptats fent escossells de grans dimensions que donen un espai molt més gran per viure a les arrels dels arbres i així no han d’anar a buscar aigua a la superfície i per tant aixecar les arrels.
- Selecció d’espais oberts on els arbres puguin desenvolupar la seva capçada sense problemes; projectar l’arbre per d’aquí 10-20 anys i per períodes de setmanes.
Totes aquestes decisions ens han portat a reduir de forma dràstica l’esporga en alguns dels municipis, a la vegada que s’ha creat un paisatge urbà molt més agradable per les ciutadanes que hi viuen o hi passegen.
A Viver de Bell-lloc treballem amb vocació social, i així entenem també la jardineria. Per això creiem en la importància dels espais verds urbans com a factor beneficiós en la salut mental i treballem per potenciar-ho.
Segons l’Institut Global de Salut de Barcelona, una major disponibilitat i accés a espais verds podria promoure la salut mental en proporcionar un refugi tranquil, restaurador i serè. Fins i tot només amb accés visual, l‘exposició a espais verds podria reduir l’estrès i restaurar la capacitat de prestar atenció i concentrar-se. Més informació aquí
Un estudi realitzat per investigadors de la Universitat d’Aarhus, a Dinamarca, conclou que els nens que estan en contacte amb la natura tenen un 55% menys de risc de desenvolupar diverses malalties psiquiàtriques, com ansietat o depressió, més endavant en la vida. D’aquí la necessitat, insisteixen els autors d’aquest treball, de redissenyar les ciutats perquè incorporin més verd i siguin més sostenibles i saludables. Més detalls de l’estudi aquí.
Tots aquest estudis només posen en relleu allò que el sentit comú ja ens fa veure quan ens trobem davant d’un arbre tant majestuós com és el Ginko de la plaça de can Dachs de la Garriga o el roure de l’hospital de Mollet del Vallès, present abans de la seva construcció i que no només es va respectar, sino que forma part del seu logotip.
Sergi Pujol
Director Àrea Empresarial ‘Helix’ de Fundació Viver de Bell-lloc
