La Júlia Camps va començar a participar en el Servei d’Inserció i Orientació Laboral (SIOAS) en la modalitat del treball amb suport amb el programa 2017-2018. Ha estat treballant al departament d’atenció al client en una multinacional del sector esportiu i actualment està fent un curs de recepcionista i telefonista al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
La Júlia és una persona molt dinàmica, que vol conèixer totes les eines per trobar feina i fer entendre que ser diferent et fa únic i especial, aquest és el títol del vídeo que ha gravat amb la seva família i amics per donar exemple de la seva actitud davant de la vida i el seu afany de superació.
En aquesta entrevista ens explica la seva evolució des de que va iniciar el programa, l’objectiu d’aquest vídeo i què li diria a altres persones que es troben en la mateixa situació que ella.
- Quines competències has assolit en l’àmbit laboral gràcies al SIOAS des del programa 2017-2018 fins ara? I en el personal? He millorat en seguretat, soc més sociable i extravertida a la feina, m’agrada aplicar-me més, tinc més motivació per aprendre i una rutina que abans no tenia, en definitiva, valoro més la feina que abans.
- Per què vas decidir gravar el vídeo “Ser diferent et fa únic i especial”? Volia gravar-lo amb més persones amb discapacitat perquè la gent prengués consciència sobre el tema. Finalment, no vaig poder fer-ho i al vídeo apareixem la meva família, el meu cercle d’amics i jo. El meu pare em va donar idees per enfocar la discapacitat de manera positiva.
- Com descriuries les persones que participen en aquest vídeo i la relació que tens amb elles? Són persones properes, formen part del meu entorn familiar i d’amics. Tinc una bona relació amb ells, de fet, a alguns els conec des de la infància. Les meves amigues sempre m’han donat suport amb l’epilèpsia, l’han acceptat i mai ha estat un problema per a elles, són persones molt responsables i de mi diuen que soc una noia sense filtres.
- Quin consell donaries a les persones que es troben en la mateixa situació que tu? Que s’estimin a sí mateixes, que s’acceptin tal i com són. També recomanaria que no es deprimeixin i aprenguin a viure amb la discapacitat. Si tenen amics i famílies que se les estimen, que aprofitin i tirin cap endavant.
