Ja fa uns anys, des del 2002, que compartíem el dia a dia amb en Carlos, un treballador voluntariós, un company de la Llar afable i generós, un amic de les activitats de lleure, somrient, constant i enèrgic. Jugador del nostre equip d’handbol, respectuós i cooperatiu. Tot això i més.
Va arribar al Centre Especial de Treball fa 16 anys i des d’aleshores ha estat a diversos equips de treball: la brigada forestal, equips de jardineria, enclavaments a empreses i per últim, al viver. A tots els equips on ha estat ha deixat la seva petjada, les seves ganes d’aprendre, de fer bé les coses i la preocupació pels altres, quelcom que l’ha fet un excel·lent company i un gran amic per a molts.
Poc després, al 2006, va entrar a viure a la Llar Residència, espai on ha compartit les vivències quotidianes, moments alegres i tristos, moments per estimar i aprendre, moments de pors, de nervis…
Tots aquells que han compartit aquests anys amb ell estan d’acord en considerar-lo un bon company i amic, una persona amb un gran cor i sobretot, un gran somriure.
I el passat 16 d’abril, massa aviat, hem hagut de fer un comiat inesperat, un comiat trist i ple de records. Ha deixat un buit allà on ha estat i en els cors que l’han estimat.
Carlos, quina sort haver-te conegut, quina sort tenir a prop persones que, com tu, ens ensenyen a estimar i a compartir sense esperar rebre res a canvi.
Moltes gràcies per ensenyar-nos tant!
Et trobarem a faltar!
