Per Laura Dueñas
A la nostra societat les conductes masclistes i entre elles la violència masclista (1) (entesa com a violència -sigui física, sexual i/o psicològica- que s’exerceix envers les dones, com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat) són encara quelcom que requerirà molt de treball, sobretot preventiu. La macro enquesta de violència vers la dona de 2019, que té com a principal objectiu conèixer el percentatge de dones de 16 o més anys residents a Espanya que han patit o que pateixen actualment algun tipus de violència pel fet de ser dones, va concloure que 1 de cada 2 dones (57,3%) residents a Espanya de 16 o més anys han patit violència al llarg de les seves vides per ser dones (suposen 11.688.411 dones).
En el cas del col·lectiu de persones en risc d’exclusió, en concret persones amb algun tipus de disCapacitat intel·lectual i/o trastorn de la salut mental aquesta situació s’amplifica. Hi ha diferents tipus de disCapacitat i amb diferents graus d’autonomia i necessitats de suport, però les dones amb algun tipus de disCapacitat continuen estigmatitzades i sovint es troben en situació de doble discriminació: per ser dona i per tenir disCapacitat.
La violència masclista vers les dones i en concret les dones amb disCapacitat té una magnitud preocupant i malauradament no és un fet aïllat si tenim en compte els darrers estudis duts a terme per part d’entitats com CERMI, SID-USAL, Fundació ONCE, Fundació Vicky Bernadet entre altres. Dins d’aquesta magnitud i per tal de centrar-nos volem exposar que diferents estudis conclouen que les dones amb algun tipus de disCapacitat tenen de probabilitats de patir violència masclista (física, sexual o psicològica) que la resta de dones. En concret, segons l’estudi interseccional dut a terme per l’Institut Català de les Dones l’any 2021[1], indica en el seu diagnòstic de necessitats específiques per a l’abordatge de les violències masclistes en les dones amb disCapacitat, revela una sèrie de dades en l’àmbit de la vida social, emocional i sexual que conclouen, entre altres, que en l’àmbit de la parella un 20.7% de dones amb disCapacitat pateixen violències físiques i sexuals (vers el 13.8% de la resta de dones) i que aquestes tenen moltes més dificultats per exemple de detectar la pròpia violència soferta (violència de baixa intensitat o reiterada/normalitzada), que pateixen més aïllament social i dependència econòmica com a factors d’alt risc. Pel que fa a l’àmbit familiar cal destacar també que el 30% dels abusos són dins el nucli familiar.
A Viver de Bell-lloc, en el marc de les polítiques d’igualtat que es van treballant des de fa més de 5 anys, es va considerar de vital importància treballar per a una entitat i una societat lliure de violència contra les dones. Un dels aspectes i línia de treball principal per a nosaltres des del primer moment va ser idear un projecte que tingués uns objectius i es plantegés accions per prevenir, detectar i abordar la violència masclista, tant pel que fa a la nostra entitat, com a la resta de la població amb disCapacitat de la comarca del Vallès Oriental, plantejant un projecte que fos reproduïble. Aquest projecte el vàrem anomenar “Girem la història” i està en marxa des de finals de 2021 gràcies a una convocatòria Ordinària de Subvencions per a Projectes i activitats a Entitats de l’àmbit de polítiques socials (Departament de Drets Socials) i que ha seguit en marxa tot aquest any 2022.
Aquest programa gira entorn a 3 objectius generals:
OG1: Informar i formar per identificar la violència de gènere.
OG2: Facilitar eines per a la prevenció i l’abordatge de la violència de gènere.
OG3: Sensibilitzar sobre la violència masclista i lluitar contra qualsevol conducta de violència masclista.
D’aquests objectius generals se’n desprenen d’específics, tots giren entorn d’uns indicadors i deriven en diferents activitats, entre les quals es va prioritzar la formació. Amb formació apostem per polítiques preventives i també de detecció (he d’entendre què és la violència contra les dones i saber-la detectar), ja que és un dels aspectes que en l’àmbit de les persones amb disCapacitat érem conscients que presentava dificultats.
Durant tot 2022 han realitzat una formació de 3 hores de durada més de 150 persones treballadores de l’entitat i enguany, que ha coincidit amb l’elaboració del II Pla d’Igualtat de l’entitat, on s’han previst accions específiques també en aquesta matèria.
Ara, a uns mesos vista d’aquestes formacions, ens reafirmem en la importància de la prevenció i la formació, sobretot en les persones amb disCapacitat i volem tancar aquest escrit amb els elements que creiem que cal continuar treballant i visibilitzant de manera continuada i donat que generen més dificultat i discriminació:
Infantilització de les persones amb disCapacitat, en especial les dones.
Desconsideració en l’atenció i el tracte, que deriven en dificultats per a la detecció de situacions com la violència contra les dones.
Manca d’adaptació d’espais i recursos per a l’atenció de víctimes de violència contra les dones que presentin alguna disCapacitat.
Manca d’accessibilitat i adaptació del sistema de justícia, que té tendència a no creure (especialment a dones amb dificultat en la comunicació o amb seguiment psiquiàtric) que creen tendència a desestimar denúncies, revictimitzar, major risc de modificació de la capacitat d’obrar, etc.
Des d’aquí, i en especial en un dia com avui, 25 de novembre, animem a la societat a Girar la història i visibilitzar, treure tabús i prejudicis i treballar conjuntament per a una societat lliure de violències contra les dones, totes elles.
—
[1] Definim violència masclista (violències masclistes) com la violència que s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobres les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, tinguin com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeixen en l’àmbit públic com en el privat.
[1] L’Institut Català de les dones va presentar dos estudis de caràcter interseccional per compartir el coneixement que han aportat al conjunt de professionals dels circuits de Violència Masclista, de l’àmbit acadèmic i associatiu i a la ciutadania en general. L’objectiu de les investigacions, encarregades per l’ICD a dues entitats expertes, era facilitar eines d’abordatge en la lluita contra les violències masclistes des del punt de vista de l’anàlisi interseccional.
