Alba Domínguez | Treballadora Social i Responsable del Serveis d’Habitatge de Viver de Bell-lloc
“Per primera vegada podem tenir un informe a les nostres mans sobre la situació de les persones amb disCapacitat Intel·lectual a Catalunya.
És increïble que mai s’hagi pogut fer quelcom així. Però el més sorprenent és que, inclús amb aquest esforç, aquest informe no s’arriba a poder analitzar les dades reals poblacionals.
I això perquè passa? Doncs perquè hi ha una gran opacitat en la publicació de dades (numèriques) entre l’Administració pública i la població. El perquè d’aquest fet no l’entenem, però ja a la nostra entitat ens vam trobar amb molts problemes, per exemple, per poder fer projectes i analitzar les necessitats futures de la població amb disCapacitat, ja que no vam ser capaces d’obtenir cap informació per molt que la vam buscar.
Com diu el nostre president, en Manel Palou, el que denota això és que les persones amb disCapacitat intel·lectual no són un col·lectiu prioritari, ja que en altres col·lectius sí que podem trobar aquestes dades.
I és gràcies a Dincat, Granés Fundació i Broll, que ja podem tenir aquest primer informe i per tant s’ha d’agrair aquesta gran tasca.
Aquest informe consta de tres grans blocs. El primer boc ens ensenya què és la disCapacitat intel·lectual, al segon es detallen les xifres i al tercer es plantegen els grans reptes i debats actuals.
A les conclusions hi trobem un espai molt interessant amb una crida a la ciutadania i a les autoritats. Des d’aquí en recomano la seva lectura.
Per a mi, són molt interessants els balls de xifres. Em sorprèn la quantitat de persones que estan esperant places de centres residencials, de dia o serveis de vida autònoma. També els temps d’espera d’aquestes persones per poder aconseguir objectius bàsics, i que la convenció sobre els drets de les persones amb disCapacitat de les Nacions Unides fa anys que les ha categoritzat com obligacions generals.
Un exemple: més del 40% de les persones amb disCapacitat intel·lectual els hi agradaria viure soles, amb parella o amics/gues. D’aquestes, només ho fan el 9%.
Però aquest informe té molts altres aspectes interessants: analitza la salut, la quantitat de medicació que prenen les persones amb disCapacitat intel·lectual (tot i no tenir diagnòstic d’un trastorn de la salut mental), la situació al món de l’educació, treball i ocupació, i el lleure i la participació política.
Així doncs, donem-li un cop d’ull aquest primer gran treball de diagnosi sobre la situació actual de les persones amb disCapacitat a Catalunya. Analitzem entre totes la situació actual i sobretot fem-nos fortes, exigim la valoració que es mereix el col·lectiu i demanem la transparència en les dades que mereixem.”
