Ella és la Noèlia Coronil Jiménez . Té 34 anys i és oficial de 1ª als Serveis d’Àrea Verda d’Hèlix, de Viver de Bell-lloc.
Aprofitant la commemoració del 8M Dia de la Dona, portem el seu testimoni perquè representa un exemple del que significa obrir camí i mantenir-se en un entorn laboral tradicionalment masculinitzat, el de la jardineria professional: reptes, descobertes i aprenentatges que volem visibilitzar en aquesta entrevista.
Noèlia, la Jardineria professional és un camp laboral majoritàriament masculí Per què vas triar aquesta professió? Sempre vas voler treballar en aquest sector?
Em vaig criar envoltada de naturalesa, i m’agradava observar el seu comportament tan canviant i cíclic alhora, aquí va començar la meva fascinació per ella. Vaig pensar que una cosa de la qual gaudia com a oci podia convertir-ho en la meva manera de guanyar-me la vida.
M’encantava tot el relacionat amb el medi ambient i el món natural, així que vaig estudiar gestió i organització dels recursos naturals i paisatgístics.
M’agrada molt el treball vinculat amb el social, la psicología, així que estic encantada de poder combinar jardineria amb una part més social aquí a Viver de Bell-lloc.
Quins reptes t’has trobat com a dona a l’hora de dirigir un equip format per homes?
En el cas de Viver de Bell-lloc no m’ha suposat un repte quant a igualtat es refereix, jugo amb l’avantatge de l’experiència i l’edat davant al meu equip actual.
En experiències professionals prèvies he pogut viure que el mateix error o equivocació no es rep igual si el comet un cap a si el comet una cap.
També m’he viscut un excés de sobreprotecció en uns certs moments.
No infravalorar-me i aprendre a no treballar des d’una posició defensiva ha estat meu repte personal.
Hi ha molts esquemes a trencar, però per descomptat sempre he aconseguit fer-me el meu lloc.
Quin missatge t’agradaria fer arribar a totes aquelles dones que estan en procés de formació en especialitat en jardineria o altres sectors majoritàriament masculinitzats? Quin consell els hi donaries?
Com a missatge: dones, el món laboral és dels millors camps on fer lluita, és una lluita realment activa, es trenquen moltíssims esquemes i creieu-me que és increïblement gratificant.
Com a consells:
– Confia en les teves capacitats i no deixis de creure en elles. Si t’agrada el que fas les capacitats les tens.
– Permet-te cometre errors, totes les persones els cometem.
– No et decantis per una altra professió només per estar en un lloc més “lògic” per a una dona.
En la teva opinió, existeix la igualtat d’oportunitats per a les dones?
En la meva experiència sí que l’he tingut.
La falta d’igualtat d’oportunitats, al meu entendre, és un problema educacional. No se’ns educa perquè sentim inquietud o vocació per aquests oficis més masculinitzats, així hi ha empreses que encara que vulguin contractar dones els costa trobar-les.
Noèlia, què és el que més t’agrada de ser dona i qui és el teu referent femení?
M’encanta la meva fortalesa, la meva capacitat d’adaptació. M’encanta el polifacètiques que podem arribar a ser i la seguretat que podem arribar a tenir. M’encanta la meva feminitat.
La meva àvia materna és el meu referent femení, perquè sempre va ser una lluitadora en tots els aspectes, però hi ha moltes dones, de la meva família i el meu entorn a les quals admiro moltíssim.
Quin tret diferencial creus que pots aportar com a dona a la teva professió?
La famosa i tan anhelada intel·ligència emocional.
Potser es basa en un factor educacional, però crec que tenim més capacitat de resiliència i empatia, així com de comunicació, ens manegem millor en situacions en què es veuen implícites les emocions.
Tenim el convenciment que el testimoni de la Noèlia representa un gran exemple per a moltes dones de la professió, gràcies Noèlia per ser referent!
