Els Centres Especials de Treball d’Iniciativa Social (CETIS) fan possible un model laboral inclusiu, viable i socialment just, adaptat a la realitat de persones treballadores amb DisCapacitat.
Les característiques pròpies d’un lloc de treball en un Centre Especial de Treball
Un lloc de treball en un CETIS no es pot entendre sense tenir en compte la idiosincràsia de les persones treballadores que en formen part. Parlem de persones amb DisCapacitat intel·lectual, física, sensorial o derivada d’un trastorn de la salut mental, amb capacitats diverses i necessitats de suport específiques.
Aquesta realitat implica una organització del treball diferent de la d’una empresa ordinària. Els CETIS incorporen ritmes de treball adaptats, processos productius flexibles, acompanyament continuat i personalitzat, presència de professionals de suport especialitzat i adaptacions del lloc de treball que evolucionen al llarg del temps.
Aquestes característiques són l’essència del model. I també comporten uns costos estructurals que no existeixen en el mercat ordinari i que no poden ser assumits únicament amb criteris de competitivitat econòmica.
Per què el suport públic és bàsic per a la viabilitat dels CET
El suport públic als Centres Especials de Treball no respon a una lògica d’avantatge competitiu, sinó a la necessitat de corregir una desigualtat de partida. Permet compensar les diferències estructurals derivades d’un model que prioritza la persona per damunt de la productivitat estricta.
Aquest suport fa possible el manteniment dels llocs de treball de persones amb disCapacitat, la prestació dels serveis d’ajustament personal i social i la continuïtat de projectes empresarials viables amb un alt impacte social.
Sense aquest suport, molts CETIS no podrien garantir llocs de treball estables, dignes i adaptats. I això suposaria, en la pràctica, deixar fora del mercat laboral un gran nombre de persones amb disCapacitat, incrementant la desigualtat i la dependència social.
