Ara ja fa dos anys que no tinc cap ingr\u00e9s per\u00f2 fins fa poc no he pogut tornar al m\u00f3n laboral.<\/p>\n
La treballadora social del Centre de Dia em va plantejar diverses opcions i em va interessar el Servei d\u2019Inserci\u00f3 i Orientaci\u00f3 Laboral de Viver de Bell-lloc. Passar per aquest servei em va ajudar a plantejar-me objectius, tenir una rutina i ser m\u00e9s optimista i m\u00e9s oberta. Ara treballo i torno a viure sola.<\/p>\n
\u201cJo mateixa he estat el major obstacle en tot aquest proc\u00e9s\u201d<\/strong><\/p>\n Jo mateixa i la meva actitud m\u2019ho han posat m\u00e9s dif\u00edcil. La fam\u00edlia no ho ent\u00e9n, i \u00e9s normal, a vegades no t\u2019entens ni tu mateixa. I sents que t\u2019est\u00e0s fallant i ho veus tot de manera molt negativa.<\/p>\n \u201cM\u2019autolesionava per sentir\u201d<\/strong><\/p>\n Vaig arribar a autolesionar-me. Per mi era una manera de sentir m\u00e9s f\u00edsicament i menys mentalment. La gent pensa que et vols tallar les venes o que vols cridar l\u2019atenci\u00f3. M\u2019autolesiono perqu\u00e8 tinc massa coses al cap i vull distreure\u2019m i vull sentir una altra cosa.<\/p>\n \u201cSempre intento explicar-ho per normalitzar-ho\u201d<\/strong><\/p>\n No ho he amagat mai. Jo sempre intento dir-ho, per normalitzar-ho i ser transparent. I tamb\u00e9 veus si t\u2019accepten o no.<\/p>\n En dir que tinc un trastorn bipolar em diuen: ah, aix\u00f2 vol dir que et canvia l\u2019humor en un minut. I no, tot t\u00e9 el seu proc\u00e9s, no \u00e9s tant superficial.<\/p>\n \u201cDir-me que no estigui trista no serveix\u201d<\/strong><\/p>\n Tot i acceptar-ho, et trobes amb persones de l\u2019entorn que nom\u00e9s estan en les \u00e8poques en qu\u00e8 est\u00e0s b\u00e9. Jo crec que si no hi ets a les dolentes, tampoc hi siguis a les bones. O el qu\u00e8 et diuen quan est\u00e0s malament \u00e9s: \u201cTranquil\u00b7la, aix\u00f2 no \u00e9s res, no estiguis trista\u201d. No \u00e9s una cosa que jo decideixi, i el que necessito \u00e9s que m\u2019escoltin i estiguin al meu costat.<\/p>\n Al final et dona la sensaci\u00f3 que molestes estant malament. Al principi no feia o no deia res per no molestar. Ara he apr\u00e8s que si necessito dir alguna cosa o fer alguna cosa ho faig i ja ser\u00e0 l\u2019altra persona qui em digui si molesto.<\/p>\n \u201cHe trobat a faltar m\u00e9s seguiment psicol\u00f2gic\u201d<\/strong><\/p>\n El psiquiatra \u00e9s qui et porta principalment la medicaci\u00f3. Amb el psic\u00f2leg \u00e9s amb qui m\u00e9s parles i expresses qu\u00e8 penses i aix\u00f2 trobo que m\u2019ha faltat. A l\u2019ambulatori et donen hora pel psic\u00f2leg per al cap de sis mesos.<\/p>\n \u201cPotser no hagu\u00e9s arribat a aquell punt\u201d<\/strong><\/p>\n Sempre he sigut una persona de callar-m\u2019ho tot, i l\u2019acumulaci\u00f3 juntament amb una situaci\u00f3 de molt estr\u00e8s em va fer explotar i no ho vaig saber gestionar. Amb un seguiment psicol\u00f2gic potser no hagu\u00e9s arribat a aquest punt. Anar al psic\u00f2leg encara \u00e9s un tab\u00fa.<\/p>\n \u201cLa dist\u00e0ncia tamb\u00e9 m\u2019ha dificultat l\u2019acc\u00e9s a alguns recursos\u201d<\/strong><\/p>\n En els diversos serveis d\u2019atenci\u00f3 m\u2019he sentit sempre molt ben tractada. En tenir el meu fill vaig accedir a un centre especialitzat per a mares amb trastorns de salut mental. Per\u00f2 clar, estava a Barcelona i havia de fer diversos transbords i amb el cotxet i al final ho vaig acabar deixant. Tenir recursos a prop de casa ho fa m\u00e9s f\u00e0cil.<\/p>\n \u201cM\u2019ha faltat m\u00e9s empatia en l\u2019atenci\u00f3 sanit\u00e0ria no especialitzada\u201d<\/strong><\/p>\n El meu doctor em va dir que li podria donar el pit al meu fill i em va fer un informe a entregar a l\u2019hospital. All\u00e0 per\u00f2, no ho van tenir en compte i tampoc em van donar la meva medicaci\u00f3 habitual i aix\u00f2 em va generar un daltabaix important i vaig requerir un altre ingr\u00e9s psiqui\u00e0tric.<\/p>\n Tamb\u00e9 en una altra ocasi\u00f3, vaig anar a urg\u00e8ncies per un mal a la costella i ja directament em van voler dur a psiquiatria. Finalment, vaig marxar, vaig trucar al meu psiquiatra i amb un informe seu em van atendre a traumatologia.<\/p>\n \u201cHe apr\u00e8s molt\u201d<\/strong><\/p>\n Ara tamb\u00e9 puc dir que he apr\u00e8s molt. A escoltar-me a mi mateixa i con\u00e8ixer les senyals que m\u2019indiquen com estic. A expressar-me; a demanar ajuda. A no buscar tant el per qu\u00e8 de les coses sin\u00f3 qu\u00e8 en puc aprendre.<\/p>\n \u201cMoltes vegades tens gent al teu voltant que necessita que l\u2019escoltis. Hem de ser menys egoistes\u201d<\/strong><\/p>\n Aix\u00f2 \u00e9s el que m\u2019agradaria dir a la gent que llegeixi aquesta entrevista.<\/p>\n <\/p>\n Unes condicions laborals massa exigents i prec\u00e0ries van generar una acumulaci\u00f3 d\u2019estr\u00e8s que va desembocar en un atac d\u2019ansietat i que va acabar lligant la Tamara a un trastorn de […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":6961,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[162,1,188],"tags":[9,120,305],"class_list":["post-6960","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-entrevista","category-noticies","category-servei-dinsercio","tag-histories-del-viver","tag-insercio-laboral","tag-suicidi"],"acf":[],"yoast_head":"\n![\"\"](\"https:\/\/www.vivelloc.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WhatsApp-Image-2020-10-04-at-21.38.25.jpeg\")
![\"\"](\"https:\/\/www.vivelloc.cat\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/WhatsApp-Image-2020-10-04-at-21.38.24-681x900.jpeg\")
<\/p>\n\u00a0Obra art\u00edstica feta per la Tamara.<\/strong><\/h5>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"