He decidit donar aquesta casa, que sempre ha estat compartida, perquè continuï donant vida – Lluïsa Oller, iniciadora del projecte Viver de Bell-lloc

 

La Lluïsa Oller és la iniciadora del projecte que va proposar la Generalitat i que va ser impulsat per un grup de pares i mares preocupats pel futur dels seus fills, alumnes de l’Escola Viver “Castell de Sant Foix”.

La Lluïsa és una persona que ha dedicat la seva vida als altres, sobretot a les persones que més ho necessitaven. Ella afirma que la seva manera de ser i de fer ha vingut marcada des de la seva infància, els seus pares li van inculcar que s’havia d’ajudar a la gent i que compartir formava part de la quotidianitat. És una persona molt humil, que va viure la Guerra Civil Espanyola, on els seus valors humans la van acabar de definir, la van agermanar amb gent que fins llavors no coneixia i li van fer apreciar tot el que ens dona la vida. La seva família es va posicionar a favor de les persones, no en cap dels bàndols.

El missatge que li va transmetre el seu pare l’ha marcat en totes les etapes de la seva vida: “Lluïsa, sobretot sigues bona persona”. Ella afirma que sempre ha estat molt coherent amb els seus sentiments i pensaments, que ha sigut molt lliure, segons ella, qualitats que ha heretat del seu pare.

Amb 89 anys la Lluïsa continua ajudant i únicament espera aconseguir que els col·lectius menys afavorits puguin tenir una vida com la de qualsevol altre, per això ha decidit donar casa seva. A l’àmbit personal considera que ella ha rebut quan ho necessitava.

La Lluïsa ens ha concedit una entrevista per explicar-nos la seva motivació pel nostre projecte, des dels seus inicis fins el present.

  1. Per què vas decidir ajudar a aquest col·lectiu i no a un altre?

No és una cosa que s’improvisi, darrera d’aquesta determinació hi ha una història i una sorpresa, a la vida sempre hi ha sorpreses quan la disposició hi és.

Jo em vaig quedar vídua molt jove, el meu marit era metge i jo infermera, no vam tenir fills i em vaig quedar sense el principal, que era ell, però sempre he tingut una família extraordinària.

El que era l’Alcalde de Cardedeu en aquell moment em va explicar un projecte que havia iniciat un grup de pares amb fills que tenien discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental, i vaig decidir ser voluntària. Jo no vaig buscar la feina, sinó que la feina em va buscar a mi. A l’any 1983 vaig donar el sí per participar en aquest projecte i fins ara.

Va coincidir que jo ja coneixia el tema, ja que tenia una germana que tenia discapacitat intel·lectual, la Teresa. Ella es va constituir per a mi com un model de conducta, ja que jo era molt tremenda i ella sempre em deia el que no havia de fer o no havia de dir, era el meu àngel de la guarda.

La vocació em va venir d’aquí, les persones amb discapacitat tenen uns valors amagats que no descobrim fins que no les coneixem. Sempre em va agradar aquest món, vaig descobrir aspectes de la meva germana que admirava. El fet de ser diferent no implica que no puguis estimar i deixar que t’estimin.

  1. Com va sorgir la idea de donar casa teva?

Aquesta casa ha acollit a 74 persones, primer eren del Viver, quan no hi havia residència. Tenia una habitació amb lliteres per a les noies i una altra per als nois. Des de l’entitat van detectar aquesta necessitat d’habitatge i van voler fer-ho a nivell professional.

En el moment en que la meva família ha vist com aquestes persones han viscut a casa meva, el meu nebot, el més jove de tots els que tinc, en Carles em va dir: és molt trist que una casa que sempre ha tingut una ànima no continuï amb la seva missió i seria bona idea donar-la a la fundació. Així ho vaig fer, però ell va ser qui va tenir la idea de donar-la ara, un cop més tinc un àngel de la guarda al meu costat.

L’acceptació familiar d’aquesta donació és total. Jo volia donar-la post mortem, però en Carles vol que jo ho vegi. Tot això és fruit d’una manera de viure des de que era una nena, com ja he dit, els meus pares em van ensenyar que a la vida s’ha de compartir.

  1. Què esperes d’aquesta iniciativa?

Una de les coses que em dona més força és pensar que els metres d’aquesta casa puguin acollir a 14 persones, d’una manera més institucional, que quedi per sempre.

Sóc una persona que vull seguir estimant i que quan jo no hi sigui aquesta ànima segueixi la seva missió, aquest fet culmina tota una vida.

  1. Mentre es facin les obres on estaràs vivint?

En una casa de la Fundació Lluïsa Oller, que està ubicada en un barri molt bonic i molt tranquil de Cardedeu, juntament amb el José, que viu amb mi des dels inicis. Aquesta servirà per acollir a 4 persones amb el Servei de Vida Independent posteriorment.

  1. On viuràs tu quan les obres finalitzin i per què?

No es poden fer pronòstics perquè com deia, sempre vaig de sorpreses en sorpreses i aquestes lliguen molt amb la meva coherència, però espero tornar a aquí, em faria molt feliç estar al meu hàbitat novament i compartir-lo amb més persones que potser trobaran en ell una solució. Ho he decidit així per tornar al lloc on hi ha tota una història que m’ha donat pau i felicitat, que moltes vegades es busca d’una manera equivocada. No has de donar per esperar rebre.

  1. Quin missatge vols transmetre a les persones que desconeixen el nostre projecte?

Vull animar a les persones a que ens coneguin i ens visitin, que visquin i parlin del nostre projecte. Tot el que sigui implicar-se en un projecte social i que pugui donar sortida a les persones amb discapacitat intel·lectual i/o trastorn mental, és a dir, compartir. S’ha de fer tot el que estigui al teu abast per ajudar als demés, no perquè t’admirin.

La nostra entitat vol compartir la vida amb les persones que tenen moltes capacitats per descobrir. Aquestes persones necessiten un lloc per viure, on sentir-se a gust, acollides, però sobretot estimades.

No és teoria, sinó una manera de fer. Als que no ens coneixen encara, els engresco a fer-ho per col·laborar i si no és amb la nostra entitat, que posin la seva llavor on pugui servir d’ajuda.

Els nostres col·laboradors: