A Fundació Viver de Bell-lloc, treballem amb la voluntat de respectar el nostre entorn, procurant que totes les nostres accions siguin ambientalment sostenibles. El nostre equip tècnic es troba en continua formació en tots els aspectes que ens garanteixen avançar en aquest sentit i un dels àmbits és la Gestió Integral de Plagues (GIP).
I què és la Gestió Integral de Plagues? Es tracta de l’examen acurat de tots els mètodes de protecció vegetal disponibles i la posterior integració de mesures adequades per evitar el desenvolupament de poblacions d’organismes nocius i mantenir l’ús de productes fitosanitaris i altres formes d’intervenció en nivells que estiguin econòmica i ecològicament justificats i que redueixin o minimitzin els riscos per a la salut humana i el medi. A conseqüència, la gestió integrada de plagues ressalta el creixement d’un cultiu sa amb la mínima alteració possible dels agroecosistemes i promou els mecanismes naturals de control de plagues.
Aquest sistema s’aplica també a espais verds i està regulat per la Directiva Europea 2009/128/CE, de 21 d’octubre, que estableix el marc d’actuació comunitària per aconseguir un ús sostenible dels plaguicides. Té com a principal objectiu reduir els riscos i efectes de l’ús dels plaguicides en la salut humana i en el medi i per tal d’assolir aquest objectiu es fomenta la GIP, que cerca doncs l’adopció de plantejaments i tècniques alternatives a l’ús de plaguicides.
La substitució progressiva dels plaguicides per altres mètodes, busca ja no l’eliminació total de la plaga o organisme nociu, sinó arribar a uns nivells que estiguin sota els llindars de dany.
Els mètodes emprats en GIP queden agrupats en:
- Mesures culturals o agronòmiques: utilització d’espècies i varietats resistents i disseny racional dels espais, adobats i regs equilibrats que afavoreixin en estat òptim dels vegetals, manteniment adequat
- Tècniques de control físic: control de males herbes mitjançant escardes, tractaments tèrmics, barreres i retirada mecànica d’organismes perjudicials, climatització i adequació d’espai, intercepció de la llum (ombreigs, malles, encoixinats…)
- Mètodes etològics: seguiment de poblacions, confusió sexual, captures massives…
- Control biològic o lluita biològica i control microbià: ús d’entomòfags, principalment insectes o àcars, que depreden o parasiten els organismes plaga i ús d’organismes entomopatògens com bacteris, fongs, virus o nematodes
- Control químic, que queda restringit a aquells casos en què les altres mesures no resulten suficients per al control dels agents nocius. És molt important en aquest sentit, tenir en compte que a més dels esmentats perjudicis en la salut humana i en el medi (que sempre es minimitzen amb les mesures oportunes), l’aplicació de plaguicides en parcs i jardins causa també danys en altres organismes que no són objecte de control, a destacar sobretot els pol·linitzadors, i altres efectes negatius en el manteniment de la biodiversitat.
Així tant en els diferents contractes de manteniment d’espais verds públics i privats de l’entitat, com en el nostre viver de producció d’heura apliquem les tècniques de GIP.
Alguns exemples que posem en pràctica són:
- Mesures culturals i agronòmiques: sembres i plantacions en diferents espais municipals de parterres amb diversitat d’espècies mel·líferes (que actuen com a atraients d’abelles productores de mel) i que a més fan de reservori d’altres espècies de fauna útil (espècies que ajuden en la lluita contra els organismes patògens)
- Control biològic: solta de larves d’Adalia bipunctata (marieta de dos punts) i Aphidius colemani (un tipus de vespa) que actuen respectivament com a depredador i parasitoid, per al control de la plaga del pugó en arbrat viari
- Control químic: quan cal, i com a darrer recurs, es fa servir el control amb productes fitosanitaris, i sempre que es pot mitjançant endoteràpia, per tal de minimitzar els efectes negatius al medi (injecció del producte fitosanitari i/o substància nutricional directament al sistema vascular de la planta). Un dels darrers tractaments aplicats ha estat per al control d’un important atac de barranyiquer del roure (Cerambyx cerdo) en unes alzines centenàries.
El seguiment de les poblacions d’organismes al viver, i el fet de no fer servir indiscriminadament productes fitosanitaris en quan es detecta el primer atac d’una plaga ens ha dut a poder observar que la mateixa biodiversitat, en ser respectada, ens permet arribar a equilibris de poblacions amb uns nivells de plaga assumibles. Així, en la següent foto d’una fulla d’heura al viver, podeu observar alguns exemplars de Aphis hederae, pugó de l’heura. En trobem de momificats per un parasitoid i també un que està sent predat per una larva del sírfid Sphaerophoria rueppellii.
Com hem comentat, l’aposta de l’entitat per la formació és fonamental per tal que tots aquests mètodes s’integrin en el nostre dia a dia. Així, treballem per tal que tot el personal que té cura dels espais verds i del viver, tingui els coneixements suficients per poder fer la detecció i el seguiment tant dels organismes nocius que poden afectar espais verds i cultius, com per reconèixer la fauna auxiliar que serà la nostra aliada.
I per tal de seguir en aquest camí cap a la cura del medi i la sostenibilitat, queda un altre punt molt important a treballar, i és aconseguir que la ciutadania i els nostres clients, tant a nivell de manteniment d’espais verds, com pel que fa a la producció d’heura, siguin capaços d’admetre un cert nivell de plaga ens els seus espais i en el producte en tant que aquest sistema està basat en la biodiversitat i l’equilibri de poblacions.
Pat Vidiella i Parriego
Tècnica de l’àrea d’espais verds
