La Cristina García és formadora a la Fundació Viver de Bell-lloc i en aquesta entrevista ens explica com és el seu dia a dia i el del seu grup d’alumnes, que estan aprenent l’ofici de l’horticultura, de la jardineria i del viverisme.
- Quant temps portes treballant per la Fundació Viver de Bell-lloc? Més de 10 anys.
- Quin tipus de tasques has desenvolupat i quines realitzes actualment? Abans era oficial de jardineria i a part de ser responsable de l’equip respecte a la feina, també ho ets com a formador i com a educador, ja que el nostre objectiu és que les persones amb les que treballem evolucionin. Actualment sóc formadora i la meva feina consisteix en explicar una part de teoria, encara que és majorment pràctica. Crec que una bona manera d’introduir la teoria és quan estàs practicant.
- Com va començar el teu interès per la jardineria? Va ser fa molts anys, quan vaig començar una col·lecció de cactus amb 17 o 18 anys. Vaig descobrir que les plantes m’apassionaven i vaig decidir formar-me en jardineria perquè sabia que m’agradaria la professió, de fet, és vocacional. Després, a través de la jardineria vaig descobrir què era treballar amb persones amb disCapacitat. El meu interès per la formació va començar arran d’una lesió i a que sentia que professionalment m’havia estancat , li vaig plantejar al Gerent un canvi de lloc de treball i m’ho va concedir. Sento que m’han escoltat i gràcies a tot això jo he millorat.
- Quin és el teu grau de satisfacció a la feina i per què? Actualment estic molt contenta, el meu grau de satisfacció és molt alt, perquè ensenyo als alumnes i a mi també em motiva molt fer-ho.
- Quants alumnes tens al teu càrrec actualment? Tinc a 4 alumnes, que són persones que no tenen disCapacitat, són joves i sense estudis reglats. El seu objectiu és trobar una oportunitat de feina i l’estan buscant a través de l’aprenentatge d’un ofici.
- Com descriuries al grup i la relació que tens amb ells? Són molt agradables, joves però quasi adults i molt humils. Estan desorientats en quant a la professió a la que dedicar-se i jo els intento ensenyar totes les eines que tenen al seu abast, els treballs transversals que poden aplicar en qualsevol ofici i els aconsello. També els hi explico la importància de complir amb les normes i del respecte cap a les altres persones.
- Quin és el valor afegit que aporta la nostra feina? El valor afegit que aporta la nostra feina és que donem l’oportunitat de treballar a persones amb disCapacitat i això és bo per a tota la societat.
