L’Asunción Herrera i la Maribel Castellano van entrar al sector de la jardinería i a l’industrial fa més de 30 anys. Dos sectors tradicionalment molt masculinitzats on elles hi van entrar com a dones, de fet, com a dones amb discapacitat. Això les ha dut a viure tota una sèrie de situacions discriminatòries que les ha convertit en unes fermes lluitadores pels drets de les dones.
El primer va ser trobar feina. La Maribel va començar en el món laboral a través d’empreses de treball temporal (ETT) i allà es va trobar amb la primera desigualtat.
“Tot i tenir el mateix grau de discapacitat, contractaven abans als homes que les dones, com si a ells els afectés menys”.
Després ha treballat tant en centres especials de treball (CET) com en empreses ordinàries.
“Sobretot en l’empresa ordinària em vaig trobar que m’enviaven a escombrar i fer altres tasques fàcils quan jo sabia esporgar”. Quan sí que li demanaven una feina concreta de jardinería, sempre li començaven la tasca. “Sempre venia un altre i em començava la feina com si jo no sapigués fer-ho quan jo feia 20 anys que treballava en jardinería”.
Constantment es posaven més en qüestió les capacitats d’ella com a dona que de la resta. “Per tenir una discapacitat ens parlen com si fossim tontos, però a mi com a dona em preguntaven encara més sovint si ho havia entès”.
Les dues asseguren que és complicat fer-se un lloc en un espai d’homes. L’Asunción, coneguda com ‘La Capitana’ al seu lloc de treball, va haver de sentir bromes i comentaris on es posava en dubte la capacitat que tindria de fer unes tasques “dures”. “Al final vam demostrar que podíem i ara ningú ho posa en dubte, al contrari, cada cop som més dones en aquests sectors”.
Però el pitjor que s’han trobat les dues en el món laboral ha estat l’abús sexual. “Hem vist com intimidaven a companyes. A les dones amb discapacitat se les veu més vulnerables i són una víctima més fácil”.
Ara tenen clar que un dia com el 8 de març és necessari. “Hem de fer veure a tothom que hem de ser iguals. Que una dona pot portar un camió o una esbrossadora igual que un home. També que tots hem de tenir els mateixos drets. Cal lluitar molt; crec que poc a poc ho anem aconseguint però encara queda”.
