El dia 1 d’Octubre és el dia Internacional de la Gent Gran, un jornada en la qual es visibilitza la importància d’aquest sector de la població que any rere any s’incrementa de manera considerable i en gran mesura gràcies als avenços mèdics.
Coneixem què significa fer-se gran?
Podem trobar infinitat d’articles on es parla d’aquesta etapa des de diferents perspectives.
Però hi ha una cosa comú que en podem treure de totes elles i és, com ens diu l’enciclopèdia d’humanitats que “ la vellesa es un procés fisiològic gradual i natural de tot ésser humà”, i com tot procés, aquest té unes determinades característiques, com ara:
- Una gradual disminució de la força física i mental.
- Canvis hormonals.
- Disminució de les capacitats sensorials.
Però totes envellim de igual manera?
Evidentment no, cada persona té el seu propi procés d’envelliment, de la mateixa manera que ens trobem amb col·lectius que poden tenir un envelliment més prematur, com és el cas de les persones amb disCapacitat.
Gent Gran i disCapacitat
Les persones grans amb disCapacitat, segons la OMS, tenen dos cops més risc de desenvolupar certes patologies com la depressió, l’asma, la diabetis, l’ictus o l’obesitat i que, sumat a les desigualtats amb les que es solen trobar en l’àmbit de la salut, com la inaccessibilitat, falta de coneixement sobre el món de la discapacitat per part del personal sanitari, conductes discriminatòries, etc. els condueixen a una major probabilitat d’adoptar certes conductes de risc i no ser tractades, com ara el tabaquisme, l’alcoholisme, la mala alimentació o la falta d’activitat física, portant-los a envellir abans que la mitja de la població i en molts casos arribant a tenir a una mort més prematura.
De fet, algunes persones amb discCpacitat tenen una esperança de vida 20 anys inferior que una persona sense disCapacitat.
I si parlem de tot això, moltes de vosaltres us preguntareu què passa amb la vida laboral d’aquestes persones que, en alguns casos, es veuen en la necessitat de fer la transició cap a una jubilació anticipada degut a aquest envelliment prematur i a una esperança de vida més curta.
A diferència del què molta gent pot pensar, deixar de treballar pot comportar per a la persona un procés de dol i/o pèrdua d’identitat com a ciutadà actiu, agreujada per aquesta necessitat d’anticipació.
És per aquest motiu, pel que és tan important l’acompanyament professional d’aquestes persones des dels diferents àmbits, ajudant-les a acceptar aquest procés de transició cap a la jubilació amb una visió positiva i esperençadora.
Programa d’Envelliment a Viver de Bell-lloc
Des de la Fundació Viver de Bell-lloc portem 40 anys acompanyant projectes de vida i ha estat aquest any que hem engegat el projecte d’acompanyament especialitzat en el procés de transició a la jubilació de persones afectades per envelliment prematur en el centre especial de treball finançat pel Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat de Catalunya.
Un programa que posa a la persona al centre i que la fa partícip en tot moment, ja que nosaltres creiem que les persones amb disCapacitat, de la mateixa manera que la resta de persones, han de ser protagonistes de les seves pròpies vides i així tenir una vida plena.
Algunes de les valoracions que han fet pel moment les persones participants del programa, treballadores del CET i beneficiàries del programa d0Envelliment, recullen molt bé tot el què comentàvem anteriorment:
“Aquest projecte està sent una experiència per a preparar-me per al dia de demà”
“Aquests espais en grup m’estan ajudant a acceptar el canvi i a preparar el futur”
“Els dies que tinc sessió individual és un espai on poder expressar tot el què em preocupa”
“Aquest projecte m’ajuda a treballar les meves dificultats”.
Equip d’Envelliment
Vanesa Rodríguez, Meri Oliva, Maria Porredón i Jan Vallès
