La Dolors va néixer al juny de l’any 1969 a un poble de la província de Jaen. És la petita de 4 germans, tots homes. La seva mare netejava a les cases del poble mentre el seu pare treballava a la construcció. Descriu la seva infància com a molt dura. Als 8 mesos de vida li van diagnosticar epilèpsia i ho va passar molt malament. Al poble no la podien tractar i havien d’anar a Madrid a casa d’una cosina, cada 3 mesos durant 14 anys.
Mentre estava al poble vivia amb l’àvia i la mare ja que el seu pare va anar a treballar a una mina a Astúries; des des que ella era petita i els germans es van posar a treballar de molt joves. Ella recorda que sempre estaven amb els pastors i que els germans treballaven i a l’hora la vigilaven…
Als 5 anys va venir a viure a Mataró i el pare va poder venir també d’Astúries. Un dels germans va marxar a Eivissa i els altres van anar amb ella. A Mataró va anar a l’escola fins als 17 anys. Amb 18 anys va començar a fer pràctiques de perruqueria i va començar a treballar fins als 23. Amb aquesta edat no li van voler renovar el contracte, ja que havia començat a beure.
Per què va començar a beure? Doncs perquè sempre s’havia sentit molt rebutjada per tothom, sobretot per la família, que sempre li havien dit que era molt lletja i que no valia res. A més als 18 anys va conèixer a en Paco a una discoteca i va començar a sortir amb ell. Sempre que sortien junts bevien i amb els problemes que tenia a casa, l’alcohol era una bona manera d’allunyar-se de tot plegat.
Amb 25 anys es va quedar embarassada, durant l’embaràs no va poder deixar de beure i va estar ingressada un temps a l’hospital abans de donar a llum. Amb 26 anys neix l’Ignasi, sà, tot i que amb poc pes, va estar 3 setmanes a l’incubadora. El nen estava tot el dia a casa l’àvia. Sempre estava amb ella ja que els pares no el podien cuidar, bevien massa. La Dolors sempre ha dit que la seva mare mai la va ajudar a recuperar-se ja que sempre li deia que era una molt mala mare i tornava a endur-se al nen.
Fins als 7 anys l’Ignasi va estar sempre amb l’àvia, fins que la mare de la Dolors va marxar a viure a un altre poble. L’any que l’àvia va marxar una treballadora social va anar a parlar amb la Dolors argumentant que nen no estava ben cuidat. Deia que no estava ben alimentat, que tampoc tenia una bona higiene. El seu cunyat, el germà del marit, l’havia denunciat. Argumentava que l’havien vist un dia pel carrer molt beguda i amb el nen. La policia va acabar anant a casa i els van cridar a judici. Només s’hi va presentar ella, el marit no. Aquell dia es van quedar el nen els serveis socials. Quan va tornar a casa el marit es va enfadar amb ella perquè venia sense el nen. Deia que ella era una mala mare i la culpable de tot, li deia que era una imbècil i que tot el que li passava al nen era culpa d’ella. Deia que ella era la mare i que era la seva obligació cuidar del petit. Va cridar tant i donar tants cops que els veïns van avisar a la policia. Aquell dia el nen va anar a Barcelona. Quan l’àvia es va assabentar de tot el que havia passat la va trucar per insultar-la i dir-li que tot era culpa d’ella.
Al cap d’una setmana la van trucar perquè el pogués veure. Només el podia veure durant vint minuts i només podia ser un cop per setmana, els divendres. Durant aquell temps ella estava sempre sola a casa, el marit era al bar. Ella es quedava asseguda al parc veient passar les hores. Només podia seguir bevent. L’any 2002 mor el seu pare, més motius per seguir bevent.
L’any 2003 va morir el seu marit després de prendre molt alcohol i tabac. A l’autòpsia li van trobar més drogues però diu que ningú li va explicar quines drogues eren. La família del marit deia que ella havia matat al seu home i va estar 24 hores tancada però es va demostrar que no va ser així. Després de tot això la mare l’obliga a anar a viure amb ella, aquesta, ja té una altre parella que li fa de pare a la Dolors en aquests moments difícils. L’any 2004 la van obligar a veure a una treballadora social per poder anar al CAS (centre de drogodependències) i deixar l’alcohol. Al CAS la van ajudar moltíssim i l’any 2005 va decidir deixar definitivament de beure, necessitava fer un canvi i començar una nova vida.
L’Any 2005 és l’any que ella decideix deixar de beure i també l’any que acullen a l’Ignasi amb una família. Ella d’aquesta família diu que no els coneix massa i que no hi té relació però que està molt agraïda perquè han criat al seu fill. Durant aquests anys va poder anar veient al seu fill amb visites de 20 minuts però sempre amb supervisions d’altres persones. Normalment anava amb la mare i la parella d’aquesta.
L’any 2007 comença a treballar al CET (Centre Especial de Treball) Viver de Bell-lloc. Anar a treballar al CET significa tornar a treballar després de molts anys i amb un nou sector del que no en sap res. Conèixer gent nova, guanyar diners, estar ocupada,….i sobretot, no ocupar-se de l’alcohol. És aleshores quan la mare li comunica que marxa a Andalusia un altre cop i que ella es quedarà sola. És aleshores quan demana entrar a viure a la llar-residència.
Al febrer del 2008 entra a viure a la llar. Diu que al principi era com una casa de bojos, un lloc on tothom es barallava i els plats volaven. Amb el temps tot va anar a millor i va anar coneixent les persones que vivien a la llar. Es va començar a relacionar també amb els educadors i tot va començar a funcionar bé per primera vegada. A la llar va conèixer a una persona molt especial, una persona que li va fer costat en tot moment i es va convertir en un amic molt especial i inseparable, però per les seves malalties, l’any 2012 mor.
Poc a poc tot va a millor, la feina segueix en marxa i segueix fent seguiment al CAS i al CSMA (Centre de Salut Mental). Tots els professionals parlen d’una gran evolució en tots els sentits i poc a poc es va retirant medicació psiquiàtrica. Ella també nota que cada cop està millor. Tot i que el gran canvi diu que va ser a la feina, l’any 2013, quan va començar a fer pràctiques a La Tavella. Allà li van ensenyar a fer cistelles i pesades. Anava dos dies allà i eren els millors dies de la setmana. I poc a poc es va convertir en el seu lloc habitual de treball.
Durant aquests anys ella havia anat veient al seu fill quan la mare venia d’Andalusia ja que seguia sense poder-lo veure a soles. És aleshores quan el nen fa 18 anys i decideix no veure-la més. Ell diu que no vol saber res d’ella i les visites ja no eren obligatòries. En aquest moment la Dolors només pot sentir-se decebuda. Té la sensació que mai més tornarà a veure al seu fill. Creu que durant aquests anys ha estat fent les coses bé però potser no suficient pel seu fill.
L’onze de novembre és una data molt especial, va anar al CAS i allà li van donar l’alta. Per fi, havia superat una grandíssima barrera.
Tot segueix endavant i la Dolors cada cop és més feliç. Al febrer de l’any 2014 l’Ignasi comença a parlar amb ella. És la mare de la Dolors la que convenç al nen perquè la truqui. La primera trucada va durar 25 minuts. Va ser una trucada molt emocionant. Es van estar trucant fins al 17 de juliol que ell la va venir a visitar. Van anar a dinar junts a fora. Van estar tota l’estona parlant i només de coses positives, de la seva relació i del futur. L’Ignasi li va explicar que va decidir trucar-la perquè es va assabentar que l’àvia i la família del pare l’havien estat mentint durant molts anys. Li havien estat dient que ella el maltractava i no era cert.
Actualment l’Ignasi truca a la Dolors tres cops per setmana, li explica el que estudia, que fa esport i mantenen una gran relació. Ell segueix vivint amb la família d’acollida. Les visites al CAS ja no existeixen i les del centre de salut mental cada cop son més espaiades. La Dolors diu que ara si que és feliç.[hr style=”solid|dash|dot”]
Per tal de preservar la intimitat dels protagonistes d’aquesta història hem ficcionat els noms i altres dades no rellevants.
