La comarca, sinònim de marca, terra fronterera, a Catalunya és ja una realitat al segle XII. La seva extensió correspon a la distància que pot fer un home, a peu o a cavall, durant una jornada en un trajecte d’anada i tornada i s’origina sempre entorn un mercat central. A Granollers, la capital del Vallès Oriental, es conserva en perfecte estat d’ús, l’emblemàtica Porxada, on cada dijous de l’any, encara hi ha mercat.
A Catalunya la població es distribueix d’una manera desigual al llarg del territori. Hi conviuen dues realitats força diferenciades: una regió metropolitana (Barcelona) que ocupa un 10% del territori i on hi viuen dues terceres parts de la població i, una Catalunya comarcal, que ocupa el 90% del territori i on hi viu l’altra tercera part de la població.La comarca és un exemple d’articulació territorial, de baix a dalt, i per bé que actualment té poc relleu polític, com a centre de relacions i serveis administratius té encara avui en dia una funció determinant.
De la comarca es diu que té una mida humana.Si bé es cert que la distribució territorial és desigual, també és cert que a Catalunya conviuen dues demarcacions territorials que tenen els seus fonaments en dues visions diferents, i que una és importada (la divisió provincial) i l’altra autòctona (la configuració comarcal). La província, té el seus orígens en l’imperi Romà i s’aplicava als territoris que s’anaven annexionant (sembla ser que el mot ve de provenire, tot i que hi ha qui també defensa que ve de provincere). En tot cas, la província es refereix sempre a una metròpoli (capital) i la seva delimitació és feta de dalt a baix, des de la taula d’un despatx.
A Catalunya, l’actual divisió provincial fou instaurada el 1833 per Javier de Burgos, i és hereva de la divisió territorial que d’acord amb el model francès (prefectures i subprefectures) va establir l’any 1810, durant la ocupació francesa, José Bonaparte.
Si la comarca té aquesta funció aglutinadora, de nus de relacions i generadora de xarxa, no és estrany que el desenvolupament de la nostra entitat hi hagi anat estretament lligat. La missió del Viver de Bell-lloc és promoure el creixement personal i la inclusió social i laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o trastorn mental sever de la comarca del Vallès Oriental. La comarca, és doncs, el nostre marc d’actuació. En justa correspondència, la comarca ens dóna tot el suport per realitzar la nostra tasca.
En el nostre cas concret, el desenvolupament del Viver de Bell-lloc ha estat històricament vinculat a la comarca del Vallès Oriental a través del que a nosaltres ens agrada definir com arrelament al territori. A la comarca tot es fa proper, tot és a l’abast, l’administració local, el món associatiu, el món empresarial.
A principis de la dècada dels 90, varem constatar que només amb l’activitat viverista no podríem respondre a les necessitats de la comarca, ja que anant molt bé no podíem passar dels 10 llocs de treball, de manera que havíem de generar una nova línia productiva que ens permetés major ocupació. Aquesta línia fou la jardineria. Per l’efecte mimètic que té la capitalitat, n’hi va haver prou a guanyar la confiança de l’Ajuntament de Granollers, que el 1991 ens va confiar el primer manteniment de jardineria. Gràcies a aquest impuls inicial, aviat varem aconseguir feines als altres municipis, començant per Cardedeu, on hi tenim la nostra seu, i ampliant a la resta de municipis (La Garriga, Les Franqueses, l’Ametlla, Sant Pere de Vilamajor, Montornès, Montmeló, Bigues i Riells, Lliçà, Parets, Cànoves, etc.) així com a empreses del territori (estació de tractament d’aigua potable de Cardedeu, ATLL).
Actualment som una empresa de jardineria referent a la comarca i aquesta activitat ens ha permès obrir nous camins i generar noves aventures com ha estat el nostre projecte de La Tavella (producció i comercialització d’agricultura ecològica), iniciat l’any 2006 i compartit, des de 2012, amb l’Associació Sant Tomàs d’Osona.
Si bé al llarg de la nostra història hem comptat amb la complicitat de les administracions públiques, actualment un nou aliat està guanyant terreny: el món empresarial local. En un moment on la capacitat de l’administració s’ha vist afeblida a causa de la crisi, el món empresarial ha fet un pas endavant a partir de la responsabilitat social corporativa i d’altres fórmules de col·laboració.
Article de Manuel Palou i Serra, Vicepresident de la Fundació Viver de Bell-lloc, aparegut a la revista Esclat.
